La Història Dels Castells

Castells: Una Manifestació Cultura Pròpia De Catalunya

Els castells són una manifestació cultural pròpia de Catalunya, que consisteix en aixecar construccions humanes. Els orígens d’aquesta tradició es remunten a finals del segle XVIII a Valls, quan les colles van començar a rivalitzar en la construcció de diferents tipus d’estructures humanes, com les que avui coneixem.

En un castell es distingeixen clarament tres parts: la pinya, el tronc i el pom de dalt.
La pinya és la base de la construcció, sobre la que reposa tot el seu pes, i té com a objectius l’esmorteïment del cop en cas de caiguda, però sobretot l’estabilització i suport de l’estructura que s’eleva.
Aquesta estructura vertical, el tronc, es composa d’un número concret de persones a cada pis, que varia en funció del castell (entre 1 i 9 persones) donant-li nom.

En la part més alta del castell es troba la canalla, formant el pom de dalt, donat que són ells amb la seva agilitat i lleugeresa els qui s’enfilen cap al cim.

En els castells de més gran envergadura es poden afegir una o dues bases de suport més sobre la pinya. Aquestes bases es denominen “folre” i “manilles” en funció de la seva situació en el segon o tercer nivell, respectivament, per sobre del terra. Cada individu que participa de la construcció rep el nom de “casteller”.

Els castells s’aixequen seguint una tècnica precisa que varia en funció de la seva estructura. Per norma habitual, es comença muntant la pinya, amb un ordre molt precís, cadascú a la seva posició i amb una funció determinada. A continuació pugen per torns els diferents pisos de la construcció, situant-se els més forts als pisos inferiors i els més àgils i lleugers als pisos superiors. El darrer en pujar és l’enxaneta, un nen o nena que en arribar al punt més alt aixeca el braç saludant el públic… En aquest moment de màxima emoció, el castell es considera carregat, però encara s’ha de desmuntar tota l’estructura sense caure. En realitat, la feina només és a mitges. En alguns castells més singulars o complexos, l’execució pot variar ostensiblement, en tractar-se de construccions compostes pel que fa a la pinya, amb els seus folres i les seves manilles, o pel que fa al tronc, i inclús aixecant-se en sentit invers, o sigui aixecant-se a pols l’estructura.

La construcció de cada castell s’acompanya d’una melodia que indica l’evolució de la construcció: el “toc de castells”. La gralla i el timbal són els instruments que tradicionalment acompanyen els castells i constitueixen un element inseparable de la seva festa i les seves emocions. L’inici i el final de cada actuació també tenen unes melodies pròpies (“toc d’entrada a la plaça” i “toc de vermut”), que conviden el públic a assistir a l’esdeveniment i a dinar quan tot acaba.

Això és així perquè, tradicionalment, les actuacions de castells s’han portat a terme al migdia del diumenge, en la plaça de l’Ajuntament de cada ciutat, com un dels principals actes de la Festa Major. En aquest dia assenyalat tres colles solen reunir-se i aixecar tres castells cadascuna i un últim “pilar” (castell d’estructura d’1) de comiat. Avui són molts els dies en què es poden contemplar castells al llarg de l’any, a pesar de què la temporada comença amb força al juny i declina a partir de mitjan novembre. Les dates més assenyalades del calendari són les següents:

  • 15 d’agost: Mare de Déu d’agost, a la Bisbal del Penedès
  • 30 d’agost: Sant Fèlix, a Vilafranca del Penedès
  • 24 de setembre: Mare de Déu de la Mercè, a Barcelona (l’actuació es celebra el diumenge més proper)
  • primer diumenge d’octubre dels anys parells: Concurs de Castells, a Tarragon
  • 22 d’octubre: Santa Úrsula, a Valls (l’actuació es celebra el diumenge següent)
  • 1 de novembre: Tots Sants, a Vilafranca del Penedès
  • tercer diumenge de novembre: Diada dels Minyons de Terrassa, a Terrassa

Vine a veure’ls en directe… val la pena!